Aquest primer contacte amb la música va fer que el grup tingués el seu primer éxit conflictiu, amb l'aparició en un conegut festival de música del barri de l'Eixample amb una cançó d'estil Punk (encara hi ha gent que se'n recorda de aquell event memorable en un festival ja per si conflictiu per la mena de grups que acostumaven a participar). 

El grup comença la seva decadencia quan Toni Valencia decideix "penjar" les cordes del baix per sempre. Es van passar anys buscant un substitut que no troben i que fa que tots ho deixin durant un temps (tambe degut a una manca de local insonoritzat i per culpa del soroll que feien).

De cop i volta tots tres decideixen tornar tocar, amb més anys i molta més experiència. El seu primer objectiu trobar un baixista. Parlen amb varis i al final Martí Miró (també conegut per les seves aparicions al festival abans mencionat) es decideix a tocar amb ells.

Comença aleshores, ja coneguts com The De Pablos, la cerca d'un cantant que culmina amb l'aparició de Priscilla una negra anglesa de bon veure i amb una veu impressionant però que també destacava per una manca de formalitat increïble. Dura 6 messos i el grup comença fer coses interessants. Però just quan tot anava rodat ella marxa (ves a saber on).

La cerca del cantant continua... Ve una noia de la ciutat de la Penya (Badalona) també de bon veure pero de igual informalitat que dura un dia. Un altre cantant que ni canta (també dura un sol dia). I un cantautor frustat que no dóna senyals d'interessar-li el Rock (un altre dia) i d'altres que duren, com sempre, un dia.

Després de veure que la cosa de trobar cantant estàva fotuda proven de cantar ells, tot i que se n'adonen que -curiosament- cada cop que tocaven al dia següent es posava a ploure, per això convencen a Toni Valencia (l'anterior baixista) per cantar temporalment. Un dia troben un altre noi que no ho feia malament però semblava que anava en serio (tant en serio que no quadrava emb ells). Toni Valencia també marxa per una estada d'uns tres anys a Alemanya...

Després d'uns problemes amb el local que tenien, es muden al barri de Poble Nou i comparteixen local amb el grup No Aptes encara que no havien solventat el problema del cantant.

El temps passa i la cosa comença a rutllar bé. Un dia per casualitat es troben a Cristina Borràs una noia impressionant que destaca per una veu igualment increïble -coneguda per les seves aparicions com a baixista del grup Fulanitos De Tal-, la convencen i increïbliment es queda... 
Per fi son una banda de Rock 'n' roll.

Amb Cristina comencen a fer un seguit de concerts que acaben al conegut bar de la  "La Sedeta" de Barcelona on, buscant el seu instint de superación incorporen a Elena, una corista amb una veu fantàstica.

Però com aquí no s'acaba tot... La Cristina els deixa per poder acabar la carrera i Elena desapareix sense deixar rastre (s'esfumó ?) i no la tornen a veure.

Però com que ara la sort la tenien ja de part seva, un dia per casualitat  es troben a Eugènia, que feia els coros al grup No Aptes (una noia que deixa bocabadat per la seva bona presència i la seva veu sexy) els deixa impressionats i guanya el protagonisme del grup.
Tornen per fi a ser una banda de rock.

Actualment The De Pablos són coneguts per les seves aparicions esporàdiques. 

No podràs dir que no has vist tot en aquest món fins que no vegis un concert seu.

Per anar als seus concerts no cal que portis ni encenedors ni looks especials, només hi ha una condició indispensable : Cal portar els teus pulmons per cantar les seves cançons.